Tot i que s'ha establert l'ENIAC com a primera màquina programable de propòsit general, el cert és que el 12 de maig de 1941 (5 anys abanss que l'ENIAC) fou presentada al públic la Z3, una màquina programable creada per Konrad Zuse mitjançant relés i que tenia una velocitat de rellotge de ≈5Hz. Aquesta màquina fou destruïda durant un bombardeig aliat a Berlín el 1943.

Posteriorment es va crear l'ENIAC. Aquesta màquina utilitzava vàlvules electròniques de buit. Tenien una mida molt gran i el seu manteniment resultava molt complicat. És destinaven a aplicacions pel camp científic i militar i utilitzaven com a llenguatge de programació el llenguatge màquina. Els programes eren llargs i a vegades trigaven dies en ejecutars. Exemples d'aquest tipus d'ordinadors són el ENIAC o el MANIAC